GUARIDORA DE MUNTANYA

(Jasione montana) Català: jasione montana, herba de l'alegria; Castellà: botón azul, diente de oveja, bea;  Francès: jasione des montagnes, jasione ondulée; Anglès: sheep's bit; Alemany: berg sandglöckchen. Família: CAMPANULÀCIES. Floreix: Juliol/Novembre. Alçada: 5 a 50 cm. Prats de muntanya, marges de boscos.

Imatge presa al Moixer (repetidor de les Salines)

Nom Cata

BUDLEIA

(Buddleja davidii) Castellà: budleia;  Francès: buddléia de david; Anglès: butterfly-busch Alemany: chinnesischer fliederspeer. Família: BUDDLEIÀCIES. Floreix: Juliol/Novembre. Alçada: 1 a 5 m. Marges humits.

El seu oli essencial es fa servir en medicaments com a antibacterià, analgèsic, tranquil·litzant, per malalties de fetge i de pulmons.

L'extracte es fa servir en cosmètica com a antioxidant, preveu l'envelliment de la pell i la protegeix del sol.   

 Prové de la Xina i del Japó i tot i que s'ha naturalitzat es fa servir sobretot en jardineria.

 Cal no confondre-la amb la buddleja.

PEDROSA

(Centranthus calcitrapae) Català: centrant pedrós, roseta; Castellà: lágrimas de la virgen, milamores, valeriana española;  Francès: centranthe chausse-trape; Alemany: fubangel-spornblume. Família: VALERIANÀCIES. Floreix: Abril/Juliol. Alçada: fins a 80 cm. Prats rocallosos, marges de bosc.

PARIETÀRIA

(Parietaria officinalis) Català: blet de paret, herba de cargol, morella roquera, cama-roja; Castellà: caracolera, parietaria, pelosilla, albahaquilla;  Francès: pariétaire de judée, paiétaire couchée; Occità: camba-rossa, paredalha... Anglès: pellitory of de wall; Alemany: ästiges glaskraut. Família: URTICÀCIES. Floreix: Març/Setembre. Alçada: 20 a 60 cm. Parets, marges de camins i de sembrats, baumes... Medicinal. Menjívola.

És una planta molt abundant. Molts de nosaltres de petits jugàvem a enganxar-nos les fulles a la roba. També recordo que a casa feien un llit d'aquesta planta en el cistell o en el cove que feien servir per collir les tomates, perquè ajudava a conservar-les i a que no es trenquessin. 

Moltes persones són al·lèrgiques al seu pol·len i és per això que a molts no els agrada gens i en fugen.

Un altre dels seus noms és herba de cargol. Sense dubte és un nom merescut ja que  els buscadors de cargols saben que és fàcil que en trobin molts entre les seves branques.

Es pot fer servir la planta sencera, però s'usen més les fulles i les flors.

Té propietats medicinals. Sobretot és diürètica, laxant, desintoxicant, antiinflamatòria i analgèsica si es pren en infusió, per això va bé quan hi ha problemes de ronyons -retenció de líquids, cistitis, pedres al ronyó, reumatismes i també hipertensió-.

Es fa servir també el suc de la planta fresca o les fulles una mica aixafades per fer cataplasmes sobre ferides, cremades,nafres i cops.

Quan les fulles són molt tendres es poden posar a l'amanida i també es poden barrejar amb les fulles d'ortiga per fer-ne sopa.

Hi ha qui fa servir la decocció de la planta per netejar vidres. Jo encara no ho he provat...

 

(Text publicat a la revista Lertio Nadal 2016)

PANORÀMICA

Des dels Estanys (Llers) i de sud-oest passant pel nord i fins sud-est.

LLIMACS

A l'Empordà en diguem llimocs. Són de la mateixa família dels cargols -mol·luscs gasteròpodes- i com ells són més aviat nocturns i també surten després de ploure si és de dia, necessiten força humitat, son mascles i femelles alhora i estan coberts de baba que és el que els permet lliscar sobre el terra. 

Poden fer  de 1 a 15 cm. i els de les imatges, preses als avalls prop del camí dels enamorats, fan uns 10 cm.

Els que trobem normalment als jardins i als horts son més petits.

Limax maximus - llimoc lleopard 

Arion ater - llimoc negre