(Portulaca oleracea)
Francès:pourpier, porcelane; Occità: verdolaiga, pipola;
Alemany: wilder portulak.
Alçada: 10 a 40 cm.
Horts, camps, vores de camins...
Alimentària, medicinal.
|
Ui les amanides de l'esmorzar de les vacances d'estiu...ceba
tendra, tomata i verdolagues tot acabat de collir i a vegades també amb
olives...fa alguns anys d'això, quan era petita.
Ah i que consti que a l'Empordà en diguem verdelagues.
PROPIETATS: antibacterianes,
antiescorbútiques, antihelmíntiques, broncodilatadora, calmant, colerètiques,
demulcents, depuratives, diürètiques, vulneràries.
Leclerc la considerava
"una cataplasma interna pel seu poder de suavitzar i calmar irritacions d'òrgans
interns" a causa de la gran quantitat de mucílags que conté.
SERVEIX doncs
quan hi ha retenció de líquids, problemes genitourinaris, refredats, paràsits
intestinals, hemorroides i en cataplasmes externes sobre ferides, abscessos i
dermatitis.
Es menja
fresca en amanides, la millor opció, però també es pot fer saltejada, al vapor
o liquada.
Se la considera
una mala herba perquè a vegades és molt invasora però és de les verdures més
riques en omega-3 - mig vas de planta por contenir 400 mg d'aquest àcid gras essencial.
També té
moltes vitamines - entre elles algunes del complexa B que no son massa
habituals en els vegetals -, minerals, antioxidants a més de neurohormones i neurotransmissors. Tot
i això cal no abusar-ne perquè com els espinacs o les tomates verdes porta molt
àcid oxàlic el qual si no es beu gaire aigua pot provocar sorra als ronyons.
És utilitzada
des de sempre en medicines tradicionals a l'Àfrica, a la Xina, a l'Índia i per
descomptat en la medicina grega i àrab de les quals "bevem"
directament.