ESPÍGOL DENTAT

(Lavandula dentata) Català: espígol retallat, tomaní, encens silvestre. Castellano: alhucema rizada,cantueso rizado, espliego rizado, espliego dentado. Francès: lavande dentée, lavande frangée. Anglès: fringed lavender, french lavender.  Alemany: grüner zahn-lavendel, gezähnter lavendel. Família: Labiades. Floreix: gener/maig Alçada: fins 1m. Ornamental, perfumeria.

Es cultiva als parcs i jardins, és sobretot ornamental i medicinal, però també per a obtenir perfums.

Te PROPIETATS medicinals semblants a l'espígol que  creix a les nostres contrades: sedant, desinfectant, digestiu, millora la circulació i va bé per expulsar paràsits intestinals; també quan hi ha dolors musculars i d'articulacions, diürètic; per cremades i picades d'insectes...

Si esposa sec en bossetes dins els armaris de la roba, els aromatitza i a més n'allunya les arnes.

VIDIELLA

(Clematis flammula) Català: ridorta Castellano: hierba muermera, gata rabiosa, azahar bravo, hierba de los pordioseros... Francès: clématite flammette, c.odorante, c.brûlante... Anglès: fragrant virgin's bower. Alemany: brennende waldrebe, mandel-waldrebe... Família: ranunculàcies. Floreix: juny/agost Alçada: fins 10m. Tòxica.

La flor és molt flairosa, semblant a la de la vidalba; la flammula té més flors que no fulles i aquestes son més petites que la vidalba que a més té més fulles que flors.

Imatge de Jardí botànic de Gombren.

La vidiella a vegades es fa servir com a planta ornamental per la quantitat de flors i per l'olor.

Si es frega a la pell produeix irritacions, llagues, per això també es feia servir per simular malalties de la pell i demanar caritat, d'aquí el nom de "hierba de los pordioseros".

També se la fa servir a les platges per estabilitzar dunes.

VIDALBA

( Clematis vidalba) Català: vidauba,ridorta, verdiguera, vidiella.  Castellano: clemátide, hierba de las llagas, hierba de los pordioseros,jazmin de monte Francès: clématite des haies, clématite vigne-blanche.   Anglès: old man's  beard, traveller's joy.  Alemany: gewönliche waldrebe.  Família: ranunculàcies Floreix: juny/agost Alçada: fins 15 m.  Tòxica.

És una liana molt comuna, la tija pot arribar a fer 5 cm de diàmetre i les fulles en tenen com una altra de més fina que serveix per anar trepant als arbres que si son molt joves pot arribar a ofegar-los.

Antigament la feien servir els captaires per produir-se nafres fregant-se-la a la pell perquè és molt urticant i produeix vesícules i així cridaven més l'atenció a l'hora de demanar.

Aquesta no fa massa olor; és fàcil diferenciar-la de la Clematis flammula, que te fulles petites i no son dentades com la vidalba i també les flors de la flammula fan més olor.

Els fruits tenen aquesta mena de plomes que fan que
 les llavors s'escampin fàcilment. 

Imatge extreta de Flickr de Ferran Turmo Gort.

ROGETA

( Rubia peregrina) Català: raspeta Castellano: carrasquilla Francès: garance voyageuse Anglès: wild madder . Alemany: kletten-krapp, levantinische krappwurzel. Família: rubiàcies Floreix: maig/agost Alçada: fins 3 o 4m i fins 6 m de longitud.

La rogeta és una petita enfiladissa, aspre i enganxosa (a la roba, a la pell i al pèl dels animals) per les nombroses i petites pues en forma de ganxo que té a la tija de secció quadrada i també a les fulles que van en grups de quatre o cinc.

Les flors son grogues normalment amb cinc pètals, que poden ser quatre també i els fruits son boletes de color ver que quan maduren son negres.  Se'n desconeix la toxicitat.

L'arrel te components colorants però no s'ha de confondre amb la Rubia tinctorum que aquesta sí que es feia servir a la indústria tèxtil per tenyir els teixits de vermell.

 És mediterrània i se la pot trobar en alzinars, zones rocalloses...

ARISTOLÒQUIA SARMENTOSA

(Aristolochia clematitis)(Aristolochia infestis) Català: herba de les gotes, herba pudent. Castellà: clematitide, cornamusa enredada. Francès:  aristoloche clématite.  Anglès: birthwort. Alemany: gewöhnliche osterluzei, aufrechte osterluzei.. Família: Aristoloquiàcies. Floreix: Maig/Setembre Alçada: fins a 100 cm. TÒXICA, Medicinal.

Es una planta herbàcia que pot arribar a fer 100 cm i potser erecta, enfilar-se a una altra planta o bé rastrera; té les arrels tuberoses i les fulles en forma de cor. Les flors grogues en forma de tub acabat amb una llengüeta. Fa pudor.

És molt tòxica, pot produir insuficiència renal, tot i això en decocció pot millorar ferides infectades i llagues. Es feia servir com a avortiu i per millorar trastorns de la menstruació però només la poden fer servir persones que sàpiguen molt bé les mides.

A l'antic Egipte es feia servir contra les mossegades de les serps verinoses.

CANÒNICA DE SANTA MARIA DEL ROURE

EL ROURE

és un antic monestir al nord-oest de Pont de Molins, a la serra dels Tramonts. La major part de les ruïnes son gòtiques, posteriors a probablement el santuari que hi havia el segle XI o principis del XII dedicat a la Verge Maria. No s'han trobat dades de consagració però hi ha notícies d'un llegat del 1.195. 

Al segle XII hi havia la primera església romànica que tenia un fort lligam amb el Castell de Montmarí, de fet encara hi ha l'escut d'aquesta casa; hi ha informació de que en els segles XIII i XIV hi havia una comunitat d'agustins (clergues seglars sota la Regla de Sant Agustí).

El 1.326 se'n documenten 3 altars, el principal dedicat a Santa Maria on hi havia la talla de fusta romànica de la verge assentada i els altres dos un dedicat a Sant Lluc i l'altre a Santa Magdalena.

Comença la decadència després de la pesta i només hi queden tres frares; pateixen saquejos i el 1.389 encarreguen una nova imatge però d'alabastre.

Escut de Montmari

LLEGENDA DE LA VERGE

A la segona meitat del segle XV els monjos van fugir o van ser expulsats i van amagar la imatge gòtica de la Verge sota un gran roure que hi havia.

Acabada la guerra el 1.486, els monjos van tornar i no van trobar la imatge; uns quaranta anys més tard un toro del ramat del Mas Jordà de Pont de Molins que solia pasturar per allà sempre es posava a rascar i bramar sota el roure i així fou com van trobar la imatge i sembla ser que d'aquí ve el nom del Roure.

Al principi del segle XVII un clergue anomenat Jaume Puig fa construir l'església nova prop del monestir, on era el roure on van trobar la imatge, i el 1.638 es col·loca en el tronc de l'arbre; després d'això van començar  processons i es diu que el 1.640 la imatge suava i que en van ser testimonis gent de Llers i també gent de Figueres.

A mitjans de l'any 1.794 la guerra amb els francesos es feu molt bèstia i hi van haver saquejos, assassinats...i la línia defensiva es va establir entre Sant Llorenç de la Muga i el Cap de Creus i el Roure fou l'escenari d'una important batalla que van guanyar els francesos i que va fer que poguessin entrar a Figueres el 22 de novembre; va ser en aquesta batalla que el Roure va ser fortament bombardejat i el deixaren desfet. 

Ha estat en aquests darrers anys que s'ha anat reconstruint poc a poc de fet encara s'hi pot veure la grua i material de construcció.

És  lloc privilegiat per les vistes que te de la plana de l'Empordà i on també h ha una mica de zona de pic nic, fa de bon anar .

LES BASSES DELS TERRISSERS

Aquest indret de fet pertany al terme municipal de Figueres, és a la zona nord, en el Puig de les Basses, al costat de la presó, sobre l'autopista i toca el terme de Llers.  

Està catalogat dins l'Inventari de zones humides de Catalunya; va sorgir de l'extracció d'argiles de les famílies Bonaventura i  Ymbert, aquests darrers de Figueres que ja eren terrissaires des del segle XVIII.

A l'estiu sol estar molt sec, de fet necessita pluges; té una bassa mes gran i d'altres més petites, tot i això hi ha diversitat d'espècies, sobretot aus migratòries i a nivell de vegetació -canyís, joncs, balca o boga...- també es veu la diferència amb l'entorn que és agrícola i també de pedra seca com la Garriga d'Empordà -també hi ha tres cabanes de pedra seca,  dues d'elles derruïdes.

 

TRÍBOL

(Tribulus terrestris) Català: abriülls, queixals devella, ull de bou, cairell...  Castellà: abrojo, espuelas, gata rabiosa, pincabicicletas... Francès:  tribule terrestre, croix de Malte. Anglès: goatead, bullsead, caltrop. cat-head, devil's-weed,tackweed.. Alemany: gemeiner, burzeldorn, erdsternchen... Família: Zigofil.làcies. Floreix: Abril/Setembre Alçada: fins a 50 cm. Medicinal.

Es pot trobar a gairebé tot el mon en zones càlides i baixes, prové sobretot del sud d'Europa, sud d'Àsia, i Sud d'Àfrica i d'Austràlia, en alguns indrets és invasora; com que pot aguantar climes desèrtics i pobres  també serveix com a farratge tot i que els seus fruits espinosos poden  afectar el sistema digestiu de les ovelles.

S'han fet alguns estudis científics que el consideren afrodisíac i s'utilitza com a complement alimentari 

En la medicina tradicional xinesa se'l  coneix com a bai ji li i serveix per problemes urinaris i quan i ha insuficiència de producció de llet materna.

En la medicina Ayurveda l'anomenen gokshura i també el fan servir com a afrodisíac.

Sembla ser que augmenta la testosterona per la qual cosa s'utilitza en culturisme per la seva funció en augmentar musculatura i també sembla ser que afavoreix que la medul·la òssia produeixi glòbuls rojos i que millori el sistema immunitari.

Imatge del fruit amb les espines pel qual se l'anomena 
"pinchabicicletas", extreta de Wiquipèdia.

ESPELTA

(Triticum aestivum spelta) Català: escandia Castellà: espelta, escaña o escanda mayor. , Francès: épeautre, blé des Gaulois.   Anglès: spelt,dinkelweat, hulled wheat. Alemany: dinkel, spelz, spelt, fesen, schwabenkorn...  Família: Gramínies. Floreix: maig/agost Alçada: fins a 150 cm.

Des de l'Edat Mitjana se n'ha cultivat al nord de l'Estat Espanyol, a Suïssa, Austria, Alemania...

Hildegarda de Bingen (1098-1179) ja deia que és el millor gra, nutritiu, mes ben tolerat que altres cereals i fàcil de digerir.

No és tan productiu com el blat i és més difícil de processar i això va fer que el segle passat se'n disminuís el cultiu, però sembla ser que s'ha tornat a posar de moda; la imatge és d'un camp de Llers.

A  Alemanya la solen torrar per preparar pans, cervesa, vodka...

N'hi ha de moltes varietats i aquest "posar-se de moda" és perquè des de la medicina natural serveis per diferents tractaments de salut, tot i això les persones que no toleren el gluten, no en poden consumir.

TRADESCANTIA NANUK

 

(Tradescantia Nanouk) Castellà: albiflora nanouk, amor de hombre  Família: commelinàcies. Floreix: estiu Alçada: fins a 60 cm. Ornamental.

FÚCSIA

 

(Fuchsia x hybrida) Castellà: fuchsia, zarcillos de la reina... Francès: fuchsia. Anglès: fuchsia.  Alemany: fuchsien. Família: onagràcies. Floreix: maig/agost Alçada: fins a 100 cm.

Son originàries de Sud-Amèrica i poden ser de diversos colors. Aquí es fan servir  com a ornamentals.

CUA DE RATA

 

(Polypogon monspeliensis)(Alopecurus monspeliensis) Català: cua de guilla, pelosa. Castellà: cola de zorra, flecos de lana, mijo silvestre, pasto cervuno.  Francès: polypogon de montpelier.   Anglès: annual beard-grass.  Alemany: gewöhnliches bürstengras Família: gramínies. Floreix: maig/agost Alçada: fins a 100 cm.

És una herba erecta amb fulles linears planes, no li conec propietats, la qual cosa no vol dir que no en tingui; és una gramínia entapissadora.

TRAMÚS BORD

(Lupinus angustifolius) Català: llobí bord Castellà: altramuz azul, lupino azul, haba de lagarto. Francès: lupin àfeuilles étroites, lupin bleu.    Anglès: narrowleaf lupin, blue lupin  Alemany: blaue lupine,  schmalblättrige lupine.  Família: papilionàcies Floreix: abril/juny Alçada: fins a 60 cm.

Tot i que es conrea, aquesta planta creix silvestre en terrenys sorrancals i ben drenats i com moltes papilionàcies tenen nòduls a les arrels provocats pel bacteri Bradyrhizobiumn que fa fixar nitrogen en el sòl; és indicadora de sòls àcids.

Les seves llavors o mongetes son un aperitiu típic de la zona Mediterrània; normalment es presenten en salmorra.

Tenen un alt contingut de proteïnes, hidrats de carboni, fibra, vitamines - B1, B2, B3, B6, B9 i Vit.E -, minerals - Fe, Ca, Mg, Ph i Zn -.

PROPIETATS:

Redueix els nivells de colesterol, d'àcid úric i de sucre.

Estimula la renovació celular.

Ajuda a explusar el paràsits intestinals.

Redueix el restrenyiment.

I com que té àcids grassos afavoreix el sistema cardiovascular.

També es fa servir per fabricar pinsos pel bestiar i per fer composicions florals. 

ESPÍGOL DE MAR

(Limonium narbonense) (Limonium angustifolium) Català: cua d'euga Castellà: lavanda de playa Família: plumbaginàcies Floreix: juliol/setembre Alçada: fins a 1 m. Ornamental

Les flors s'assequen per fer composicions florals seques i conserven el bonic color lila.

Imatge extreta de Wikipedia

OCELLS DELS AIGUAMOLLS - 1

FAMÍLIA  ANÀTIDES

Ànec collverd mascle (Anas platyrhynchos)

Femella i cries de collverd

Ànec cullerot mascle i femella (Anas clypeata)

Ànec cullerot mascle reposant.

Xarxet comú mascle (Anas crecca)

Xibec (Netta rufina)

Mascle i femella.

Ànec blanc (tadorna tadorna)

Cigne mut (Cignus olor)

Per comparar la mida amb els ànecs..

Oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)

Imatge cedida per Antoni Abad- 10/20

Oca vulgar (Anser anser)

FAMÍLIA PODICIPEDIFORMES

Cabusset (tachybaptus ruficollis)

Cabussó emplomallat (podiceps cristatus)

FAMÍLIA FALACROCORÀCIDS

Corb marí jove

Corb marí gros (Phalacrocora carbo)

FAMÍLIA CICONIDS

Cigonya blanca (ciconia ciconia)

FAMÍLIA GRUÍDS

Grua (grus grus)

FAMÍLIA FENICOPTÈRIDS

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

FAMÍLIA TRESQUIORNÍTIDS

Capó real  (Plegadis falcinellus)