POTA DE PERDIU

(Chroogomphus rutilus) (Gomphidius viscidus) Català: cama de perdiu, bitxac, bec de perdiu. Castellà: pata de perdiz,gonfidio viscoso, seta reluciente;    Família: GOMPHIDIÀCIES  Temporada: Estiu, tardor. Alçada: de 3 a 8 cm; diàmetre fins a 5 cm. Mengívol, però de poca qualitatat.

Quan es cou, canvia a un color lilós que el fa desagradable; cal treure-li la pell perquè és una mica amarga i laxant..

TRIOPS

Imatge cedida per En Joan Vera.

Enguany ha plogut força i és moment d'aprofitar per veure l'estany d'Espolla o Platja d'Espolla plena d'aigua. No és a l'Empordà, és al Pla de l'Estany, però tot plegat ho tenim ben a prop.

És un estany d'aigua intermitent, passa períodes de molta secada i això és una de les coses que el fa molt especial doncs fa que la flora que hi habita aguanti molt temps sense aigua així com alguns animalons.

De fet s'omple quan a l'Alta Garrotxa plou tan que l'estany de Banyoles se satura i és quan aquestes aigües subterrànies comencen a brollar i omplir el d'Espolla a 50 m sobre el nivell del de Banyoles, de fet n'és com un sobreeixidor. D'ell en surt un rec que va a parar al riu Fluvià pel saltant de Martís que té més de 60 m de desnivell.

La fauna és peculiar, i ha una varietat important d'amfibis però el més curiós son els triops o tortuguetes, que son uns petits crustacis que quan tot està mig sec es reprodueixen i enterren els seus ous per obrir-se quan torna a estar amb aigua. És un crustaci d'aigua dolça que ja existia en el triàsic, d'això fa uns 220 milions d'anys, d'aquí que li diguin fòssil vivent. És semblant als fòssils anomenats trilobits. 

https://triops.es/fotos/

Saltant de Martís.

COIXÍ DE MONJA

(Astragalus tragacantha, Astragalus massiliensis, Tragacantha massiliensis) Català: cadira de pastor, tragacant de Marsella, eixorba-rates Castellà: alquitera, granevano. Francès: astragale adragant, astragale de marseille. Família: PAPILIONÀCIES.  Floreix: Març/Maig. Alçada: de 10 a 30 cm. Penya-segats arran de mar.

Les fletxes vermelles assenyalen les espines.

Espècie protegida a Catalunya segons Decret 328/1992 del 14 de desembre: Pla d'espais d'interès natural (Pein). Annex 3. Espècies de la flora estrictament protegides. Departament de la Presidència, DOGC Núm. 1714.

Zones de Cap de Creus, Illes Medes, el Montgrí.

És un arbust amb moltes espines que agafa una forma arrodonida com un coixí compacte. Surt al mig dels roquissers dels penya-segats, arran de mar -fins a 300 m-. Les fulles son compostes amb entre 6 i 12 parells de folíols ovalats. Quan cauen aquests folíols, el seu eix central resta feterrani, tot i que també se'n troba a Portugal.

•