(Pteridium aquilinum)
Català: falguera aquilina, falguera comuna;
Castellà: helecho común, helecho águila; Francès: fougère-aigle, grande fougère; Anglès: bracken fern; Alemany: adlerfarn.
Família: POLIPODIÀCIES.
Floreix: Juny/Setembre
Alçada: 40 a 250 cm.
|
Petit homenatge a la natura que ens acompanya i a les persones respectuoses que volen i saben gaudir-ne, per CARME FRIGOLA.
diumenge, 26 d’agost del 2018
FALGUERA DE BOSC
LLINÀRIA
(Kickxia elatine)
Català: cotó, herba borrosa;
Castellà: linaria elatine; Francès: linaire élatine, velvote, linaire de sieber; Anglès: sharp leaved fluellin; Alemany: sharpleaf cancerwort.
Família: ESCROFULARIÀCIES.
Floreix: Juny/Octubre
Alçada: 20 a 50 cm.
|
Plena de rosada... |
Imatge treta de wikicommons. |
FAJOL
(Fagopyrum esculentum)
Català: blat negre, cairat, blat sarraí;
Castellà: alforfón, trigo sarraceno, trigo negro; Francès: sarrasin, blé noir; Occità: blat morisco, fajòl, sarrasin; Anglès: buckwheat; Alemany: echte buchweizen.
Família: POLIGONÀCIES.
Floreix: Juny/Setembre
Alçada: 20 a 80 cm.
Alimentari.
|
M'ha semblat
interessant incloure aquesta planta en el blog tot i que aquí no se'n cultiva -però
si en un radi de 50 km- per la seva recuperació com a aliment molt nutritiu i
per les seves peculiaritats.
Aquestes
imatges son del Parc de la Tosca de Les Preses (La Garrotxa), on a més de plantar herbes
remeieres també s'hi sembren cereals que desgraciadament ara no son massa
habituals perquè es consideren poc productius.
A La Garrotxa es plantava el
fajol tradicionalment -segle XVII- com a segon cultiu i per fer rotació, és a
dir quan es recollia el cereal d'hivern, a principis d'estiu, es plantava el
fajol per collir-lo a la tardor. Per la zona de Banyoles i de Camprodon també se
n'hi conrea. Fins i tot ha donat
No necessita
fertilitzants, en te prou amb lo que queda dels cereals que hi han hagut, amb
la terra volcànica que porta molt (K) potassi, les pluges i especialment
important (!) no tolera pesticides ni insecticides.
El fajol no
és un cereal, però si que en pot ser un bon substitut per la seva composició i
si bé el rendiment econòmic no és suficient avui en dia, el seu nivell
nutricional és molt alt i cal tenir-lo en compte. És sobre tot un menjar
d'hivern perquè escalfa per dintre però a més porta proteïnes de qualitat i
molt assimilables -en especial lisina que no sol ser habitual en els cereals-,
molts minerals, vitamines sobretot del grup B, antioxidants -especialment
rutina que regula el colesterol i la hipertensió- i a més no conté gluten.
Un
apunt...generalment el que es ven a les botigues ve del nord d'Europa perquè el
preu és més competitiu però estaria bé demanar-lo d'aquí per incentivar-ne la
producció.
Curiositats:
Ha donat nom a dues muntanyes: el Gra de Fajol (2.708m) i el Gra de Fajol petit
situades entre els termes de Setcases i Queralbs, prop del refugi d'Ulldeter;
probablement vingui de la seva forma una mica piramidal semblant als grans de
fajol.
Etiquetes de comentaris:
Família Poligonàcies,
Flors blanques,
Nº pètals 5,
T.Herbàcia,
U.Alimentària,
Z.Sembrats
Subscriure's a:
Missatges (Atom)