divendres, 23 de setembre del 2016

NYÀMERA

(Helianthus tuberosus)  

Català: pataca, nyama, patata de canya, setembres, carxofa de jerusalem, trumfa nyama;
Castellà: batata de caña, pataca, aguaturma; 
Francès: topinambour, artichaut de jérusalem; Occità: tòpi, topinambor, tartifle;
Anglès: jerusalem artichoke;
Alemany: topinambur.

Família: COMPOSTES.
Floreix: Agost/Octubrel.
Alçada: 1 a 3 m.
Marges de camins, riberes.
Al·lòcton. Ornamental. Medicinal. Alimentària. Ferragera.

PROPIETATS:  Fa baixar el nivell de sucre i de colesterol, és digestiva, neteja el fetge, és diürètica, millora la flora intestinal, és afrodisíaca i afavoreix la producció d'esperma.

ES FAN SERVIR les arrels crues en amanides o cuites  quan hom se sent ple, sense ganes de fer res, doncs també és estimulant, problemes digestius i de fetge, diabetis...Té un sabor característic semblant a la carxofa.

MANERESDE CUINAR-LES: http://www.mytaste.cat/c/nyameres.html 

La tardor passada a la part nord del Mas Mir, a tocar del rentador, n'estava ple de forma espontània, suposo que amb la secada que hi ha hagut aquest any no han arribat a sortir, doncs es fan sobre tot a zones humides.

Prové d'Amèrica del Nord i des del 1600 va alimentar a tot Europa fins que es va estendre més la utilització de  la patata; avui dia la nyàmera és desconeguda per molta gent. Després se la va qualificar d'invasora, però ara ja no se li considera.


Actualment es planta als jardins i hi ha qui fa servir la planta per aliment del bestiar i fins i tot per obtenir bio etanol, important font energètica.

Riba del riu Llobregat, a Peralada: invasió de nyàmeres.



Imatge treta de wikipedia.es












































RAÏM DE MORO

(Phytolacca americana)  

Català: arbre de la tinta, raïm de guilla, escopeta, fitolaca;
Castellà: hierba carmín, tinturina, espinacas de américa; 
Francès: teinturier, raisin d'amérique; Occità: rasin d'amèrico;
Anglès: poke root, pokeweed;
Alemany: amerikanische kermesbeere.

Família: FITOLACÀCIES.
Floreix: Agost/Octubrel.
Alçada: 1 a 3 m.
Marges de boscos, herbassars, riberes.
Al·lòcton. Ornamental. Medicinal. Tòxica. Invasora































PROPIETATS: Tot i la seva alta
toxicitat - pot provocar vòmits, diarrees, convulsions si hom en menja els fruits - un professional que sàpiga fer-ne ús i no tingui res més a ma, la pot aplicar com a purgant, cicatritzant, antiinflamatori, en casos d'intoxicacions, per problemes de la pell com èczemes i fongs i també per dolors reumàtics.

ES PODEN FER SERVIR les arrels, les fulles i els fruits en decocció o en pols.
S'havia utilitzat en jardineria pel color espectacular de les branques i dels fruits. També s'havia fet servir per colorant.













dimecres, 21 de setembre del 2016

SORTIDA DE SOL






El sol sortint darrera la serra de Verdera  el dia que entrem a la tardor, des de Llers.

O és l'ultim dia d'estiu?


LA MUGA






Al nord-oest del terme de Llers  hi ha un trosset del riu La Muga que separa aquest terme del de Pont de Molins.

Aquests imatges estan preses amb els peus a Pont de Molins, però al fons, a l'altra banda de riu ja és terme de Llers.

Val a dir però que parlar de termes és quelcom estrictament humà, la natura no sap d'aquestes coses...i se'ns ofereix a tots per igual.



dilluns, 19 de setembre del 2016

ACÀCIA DE FLOR GROGA

(Tipuana tipu)  

Català: tipuana;
Castellà: tipuana, tipa; 
Francès: tipuana; 
Anglès: tipuana. rosewood;
Alemany: französischer tragacant.

Família: PAPILIONÀCIES.
Floreix: Maig/Juliol.
Alçada: 10 a 15 m.
Al·lòcton. Ornamental.






És un arbre procedent de Sud-Amèrica on hi ha boscos plens d'aquest arbre; aquí es fa servir només com a ornamental. 

Aquest exemplar en concret és d'un aparcament de Peralada. 

Sembla ser que la seva resina , d'un color vermellós, és medicinal i té propietats cicatritzants i antiinflamatòries, però allà se'l fa servir per combatre les gastritis i les úlceres d'estómac. També fan servir les seves fulles per ferratge.






HERBA DE SANT LLORENÇ

(Astragalus monspessulanus)  

Català: Cria de rata;
Castellà: astrágalo de Montpellier, garbanzillo de monte; 
Francès: astragale de Montpelier; 
Anglès: Montpellier milk-vetch, false vetch;
Alemany: französischer tragacant.

Família: PAPILIONÀCIES.
Floreix: Abril/Juliol.
Alçada: 10 a 30 cm.
Garrigues, marges, camins.








Detall del fruit i de les fulles.