PULMONÀRIA, HERBA ANGINERA

(Pulmonaria affinis)  Castellà: pulmonaria;  Francès: pulmonaire;  Anglès: lung-wort; Alemany: ähnliches lugenkraut Família: BORAGINÀCIES.  Floreix: Abril/Juliol. Alçada: 10 a 50 cm. Boscos, marges de rierols.

PROPIETATS: Fa treure els mocs, treu la tos, és antisèptica i cicatritzant.

VA be per grips, bronquitis, asma, mals de coll, diarrees, ferides...

ES fan servir les flors en infusió, càpsules, xarops,sovint barrejada amb malví, eucaliptus ...

En realitat es fa en zones una mica més elevades que Llers, aquests exemplars en concret son de prop de Santa Eugènia d'Agullana, de fet és dins la zona Salines-Bassegoda de la qual Llers també en forma part.

És fàcil de confondre amb la pulmonària longifolia; la diferència és a les fulles, la longifolia no té el peciol tan diferenciat. 

Les flors que son blaves van canviant de color fins a ser vermelles del tot.

HERBA DE SANT BLAI, BETÒNICA

(Stachys heraclea) (Stachys valentina) Castellà: hierba de St. Blas, santónica;  Francès: épiaire d'héraclée;  Italià: stregona ventrazza. Família: LABIADES. (Rara) Floreix: Juny/Agost. Alçada: 10 a 60 cm. Marges de camins, prats no massa secs. Medicinal.

PROPIETATS: és un tònic nerviós quan hi han mals de cap i palpitacions; talla la diarrea; facilita la digestió; serveix també per rebaixar la sang i quan hi han infeccions de coll per refredats.

Externament serveix per curar ferides infectades i nafres varicoses que costen de cicatritzar.

S'usen les flors i les fulles; tot i això no es fa servir massa perquè és rara de trobar, tot i que la imatge és de tocar el Rec de Palau.

La planta ja està una mica passada, però encara es poden
 veure les seves peculiaritats.

ESPINADELLA PETITA

(Sideritis romana subsp. romana)  Castellà: zahereña peluda;  Francès: crapaudine de rome;  Anglès: common sideritis; Família: LABIADES.  Floreix: Abril/Setembre. Alçada: 4 a 30 cm. Roquissers, zones calcàries.

HERBA FELERA, IVA ARTÈTICA

(Ajuga chamaepitys)  Castellà: pinillo de oro;  Francès: bugle petit-pin, ivette; Occità: erbo ivernino, calapita; Anglès: ground pine; Alemany: gelber günsel. Família: LABIADES.  Floreix: Abril/Octubre. Alçada: 5 a 20 cm. Roquissers, camps argilosos, marges de sembrats.  Medicinal.

PROPIETATS: és diürètica, antiinflamatòria, regula la menstruació, és estimulant.

SERVEIX doncs quan hi ha retenció de líquids, excés de suor, síndrome premenstrual i dolors menstruals, dolors musculars...

ES fan servir les flors en infusió per prendre o per fer rentats.

Tot i això gairebé no es fa servir.

BÚGULA

(Ajuga reptans)  Castellà: búgula, consuelda media;  Francès: bugle rampante; Occità: erbo de carboun; Anglès: bugleweed, common bugle; Alemany: kriechender günsel. Família: LABIADES.  Floreix: Abril/Juliol. Alçada: 10 a 40 cm. Boscos i prats a l'ombra, herbassars humits, marges de camins.  Medicinal, comestible.

 PROPIETATS: és astringent, talla les hemorràgies, és amargant i això fa que faciliti la digestió,obri la gana, depuri i desintoxiqui. També cura ferides i nafres, irritacions de la pell o de les mucoses i cremades.

Es fan servir les fulles i les flors en infusió per prendre i en decocció per fer emplastres i cataplasmes. Es poden menjar els brots tendres com a verdura o amanides crues.

CURIOSITAT: Es diu "reptans" perquè les seves arrels "repten", és a dir la planta s'expandeix allargant les arrels i fent-hi créixer noves plantes. Es fa servir en homeopatia.

MARGARIDA DE BOTÓ BLAU

(Dimorphoteca ecklonis) (Osteospermum ecklonis) Castellà: margarita del cabo, caléndula del cabo; Francès: dimorphoteca; Anglès: cape marguerite, star of the veldt; Alemany: bornholmmargerite. Família: COMPOSTES.  Floreix: Febrer/Agost. Alçada: de 45 a 100 cm. Cultivada.Ornamental.

Es fa servir molt en jardineria perquè aguanta força la secada; aquí aguanta també les poques gelades que tenim. El clima mediterrani li agrada tot i que vé de Sud-àfrica.

El color pot variar entre gairebé blanc i lila vermellós. 

Pertany a la subfamília de les calèndules. El tronc acaba essent llenyós.